La Cuina


La cuina és en definitiva una mena de laboratori, ha de estar neta i endreçada.  La cuina és casi sempre personal. Que vol dir això?  Que se la fa seva qui la fa anar.  L'ordre és personal i saber on és cada cosa no sempre és fàcil... quan entro a la cuina d'un altre estic perdut fins que no puc ubicar el més essencial... però a una cuina hi han tantes coses que nomes si tu las has guardat i endreçat sabràs trobar-les sense que se t'emportin els dimonis dient:  ... però, on c... és el tal o el qual ?!!!  si, casi sempre un altre posa les coses en un lloc exactament oposat on tu ho faries... la lògica aquí no funciona i encara menys si estem parlant dels dos sexes a la cuina.  Normalment la parella comparteix cuina en menor o major grau... i se la fa seva qui la fa anar en més proporció de temps. 

A la cuina els nens han de ser atentament supervisats, si ens despistem podem tenir un disgust,  així que farem bé de limitar l'accés a la cuina per sota dels tres anys.  I entre els tres i els sis anys intentarem que no imitin les nostres aventures cuinant doncs certs estris els hi atrauen la atenció i l'afany d'aventures... tot ben guardat i sempre advertint-los de la perillositat de ganivets, picadores, batedores, etc.   És a partir de 6 anys que introduirem de manera progressiva al nen a la cuina, fent que ens ajudi primer, i mica en mica que pugui ser protagonista de les seves pròpies preparacions...

A la cuina hem de contar amb estris elementals i electrodomèstics bàsics: nevera, congelador, cuina de gas, vitro o inducció (aquesta és la millor des del meu punt de vista), micro-ones, espremedor per fer sucs, sandvitxera, torradora de pa i minipimer o batedora de mà.  Aquest es per mi el nivell elemental a una cuina que treballi per nens... però si volem anar a un nivell superior haurem de contemplar fonamentalment els robots de cuina...

En els darrers 10 anys la irrupció dels robots que cuinen i preparen 'menjar pels nens' ha canviat força el panorama tradicional.   Els Baby-Cooks que inicialment eren una mica de ñigui-ñogui s'han fet més compactes i sobre tot han guanyat en qualitat d'estalvi de temps.  Cuinen, trituren, descongelen i fan al vapor verdures i/o fruites.  Són per tant uns útils que requereixen un cert ensinistrament (dedicar cert temps al principi fins que se'ls te per la mà) però que a la llarga estalviaran molt de temps.  Entre tots els que hi ha en el mercat sens dubte el millor és el de la casa Beaba.   És un mercat molt evolutiu i estic segur de que cada any que passi sortiran nous models i encara més evolucionats. En el terreny dels BabyCooks encara no hem assolit el tope de desenvolupament a diferencia dels robots de cuina de us general.


En el camp dels robots de cuina generals, el lider i millor producte amb diferencia sobre tots els altres es el Thermomix de Vorwerk, una meravella de la cuina amb un únic inconvenient... el preu.  Estem parlant de invertir al voltant dels 800-900€ en un estri que pot ser intemporal. Existeix des de fa 30 anys, ha evolucionat, si, però substancialment en els darrers 10 anys nomes s'han introduït millores estetico-practiques, bàsicament han arribat a la excel·lencia per cuinar.  No es pot evolucionar ni demanar més.  Si comparem el preu del Babycook de Beaba amb el del Thermomix trobem part de les raons per entendre que els Babycooks encara han de millorar.  El mercat infantil no es pot permetre un robot car, perquè no tindria sortida, i un robot evolucionat no es pot construir pel preu que es paga per un Beaba, al voltant dels 120 €.   La solidesa a proba del més maldestre cuiner, així com la exactitud de les seves prestacions,  el ventall de possibilitats que permeten abordar qualsevol preparació culinària, fa del Thermomix un estri NECESSARI pels que volen cuinar estalviant temps i fent de la cuina un plaer gastronòmic.   Els Babycooks són una opció temporal, perquè més enllà dels dos anys dels nens no el farem servir... sempre el podrem vendre per menys de la meitat al eBay... però tot el que fa un Babycook es pot fer en un Thermomix i no tindrem cap limitació en el temps...  no tinc cap interès econòmic ni conflicte d'interessos amb cap marca comercial, em limito a referir la meva experiència i la del meu entorn.
Per què el robot de cuina, el Thermomix, sigui realment útil hem de aprendre a cuinar amb ell, això es diu molt fàcil però requereix un ensinistrament que no és poca cosa.   A vegades he trobat persones que no estan disposades a aprendre coses noves, o que no volen destinar temps per guanyar temps més tard.    També he tractat a persones que són insegures i tenen por de no saber-ho fer anar, que dubten de la seva pròpia habilitat i s'estimen més seguir fent les coses tradicionalment encara que això signifiqui una despesa de temps notablement més alta.  Cada qual pot tenir la seva historia i no tots hem de tenir un robot de cuina... no?  El que no puc dir es que sigui IMPRESCINDIBLE, no, perquè no ho és.  Però si has llegit fins aquí, i t'agrada la cuina, t'asseguro que si ho probes... faràs estalvis per tenir-lo.


Després dels robots l'altre estri gran que considero interessant comentar és l'envasador al buit.   Aquest es un estalviador de temps per la via de permetre preparar racions múltiples d'un sol cop...  Si tens poc temps durant la setmana i t'estimes més preparar el menjar de la setmana els caps de setmana, el que necessites és una envasadora al buit, per que ni tot es pot congelar ni fa falta si hem de conservar aliments per temps breu com és un plaç inferior als 15 dies.   El que si necessitaràs és una nevera que tingui capacitat per guardar el que envasis al buit.  Per que l'envasat al buit no substitueix la conservació en fred de tots els aliments cuinats o d'aquells que es farien malbé si no fossin refrigerats. La reina de les envasadores al vuit és sens dubta la Màgic Vac 'Maxima,'  seria com la Thermomix dels robots, el preu és inferior al del robot, esta sobre els 300€.  La marca Magic Vac, fa altres models més senzills des de 70€. Recomano aquesta marca per la varietat de accessoris disponibles i per que a més de envasar a bosses de plàstic o pot fer a qualsevol 'tarret'  o pot de tapa, amb l'adaptador per envasos que es vent apart. La inversió esta justificada per que a llarg plaç li traureu molt de suc.  I sobre tot per que no queda limitada a la època en que el nen és petit i menja pures...   En general entre el public hi ha molt desconeixement del envasat al buit.  És una tècnica que en el ram de la restauració es considera fonamental.  De fet un percentatge molt alt de tot el que mengem als restaurants no esta fet al moment sinó que esta fet prèviament i conservat, per racions, al buit.  

Entre els grans i els petits estris no em vull estar de explicar-vos un petit electrodomèstic que per poc més de 50€ permet fer 'chips' de fruita o verdura.  Els clàssics chips de pastanaga, poma, pinya o de remolatxa.  El deshidratador de fruites i/o verdures permet  sobre tot conservar aquests aliments deshidratats per un us posterior. Per exemple amb els tomàquets quan és temporada i van be de preu... per fer-los servir posteriorment.  Si combinem la deshidratació i l'envasat al buit podem guardar les verdures deshidratades sense tenir-les a la nevera. El que mostro a la imatge te un cost de 69€.
Entrem als estris petits de la cuina que considero interessant tenir.  En primer lloc una bascula per aliments cosa fonamental... ni ha de tots preus i tipus.  Però menys conegut és la cullera-bascula. La casa WMF en fa una de preu raonable i útil per pesar cullerades de sucre, arròs, farina o líquids.  Admet pes des de pocs grams fins a 300grs. La trobareu al Corte Inglés per 18€

Entre els elements de tall per pelar, considero necessari disposar d'un pelador de pastanagues, patata o carbassó com els de les imatges.
Sempre havia utilitzat el pelador tradicional (dreta), que va molt bé però quan vaig descobrir el que s'insereix al dit com un anell (esquerra) em va semblar genial i és el que recomano, si no el teniu...
M'agraden els alls i cuinar amb ells, donen gust a moltes preparacions i son bàsics a la cuina, però és una gaita trinxar-los... així que quan vaig descobrir aquest gadget vaig decidir que era un estri impresssscindible... pels meus dits.
Encara que molts (homes) diuen que la mida no és important... crec que a la cuina si ho és i molt, ja ho anirem veiem més endavant...  Mesurar amb exactitud líquids o sòlids a vegades se'ns fa un problema si no disposem d'un estri adient.  He trobat en aquest recipient reversible o millor de dues posicions,  un gran aliat a l'hora de prendre mides al tema de líquids.  Però el que va molt bé per amanir amb emulsions de oli i llimona, o soja i llimona, o oli i vinagre es el Misto (dreta) que funciona simplement per pressió... una joia.
Però el que  és important quan parlem de mides i de mesures és el setrill (esquerra) que mesura la quantitat d'oli que farem servir, tant sigui a una amanida com a un sofregit.  No us enganyi la imatge, és un setrill gran, per 750ml d'oli... Al Corte Ingles es pot trobar per 12€.


Finalment dues paraules sobre les paelles anti-adherents.  El tefló és un politetrafluoretileno, per tant de les famílies de fluorats contraris al medi ambient... durant 40 anys hem utilitzat  el tefló sense masses precaucions tot i que Dupont, la firma que el va descobrir, va advertir que les paelles amb tefló no haurien de ultrapassar la temperatura de 250º cosa que passa quan deixes una paella al foc una estona sense posar-hi res... Des de fa uns anys, la major consciencia ecològica i les directrius internacionals que prohibeixen certs residus tòxics en el procés de fabricació del tefló, han esperonat a la industria a cercar alternatives.  La alternativa correcta actual és l'us de paelles amb recobriment anti-adherent CERÀMIC, com la que mostra la imatge dreta.  Les faig servir des de que varen sortir, i a banda de que em sento millor defensor del medi ambient, sobre tot és que son molt superiors en qüestions d'adherència, neteja i estalvi d'oli per fregir...