El segon trimestre

  • Les primeres farinetes o 'papilles' administrades amb cullera
.

    A partir del quart o cinquè mes ja podem començar a donar als lactants algun àpat amb cullera. És una nova experiència i com qualsevol inici ha de tenir la seva fase d’aprenentatge, a part d’unes mínimes condicions d’edat. He de recordar-vos que durant els mesos d’aprenentatge és molt important que l’experiència de menjar amb cullera no es converteix-hi amb una cosa negativa, ni per al nen ni per qui l’alimenta. Quan ensenyem al lactant a menjar amb cullera és molt important deixar de banda la pressa i la impaciència. Si en algun moment l’experiència és converteix en negativa és més prudent suspendre l’acció temporalment i tornar-ho a provar passats uns dies. El que no hem de fer mai és obligar al nen a menjar en contra de la seva voluntat, insistint  excessivament o forçant-lo, ja que així només aconseguirem que rebutgi més la cullera i farem més difícil el fet de tornar a intentar-ho més tard. Si no hem superat amb èxit la fase de introduir sucs als 2 o 3 mesos,  aquesta fase actual pot presentar problemes d'acceptació del gust i també de la tècnica de la cullera. En aquest cas podem recórrer al següent truc: probablement el gust de la llet amb cereals sense gluten ja el coneix, per tant les primeres setmanes utilitzarem farinetes de llet i cereals sense gluten que li donarem amb cullera a l’hora que li hauríem de donar la fruita. Després d’uns dies o d’un parell de setmanes, barrejarem petites quantitats (progressivament ascendents) de puré de fruita amb les farinetes de llet amb cereals que ja pren més o menys bé. Depenent de l’acceptació del nen avançarem més o menys ràpid fins aconseguir que gairebé prengui només fruita amb una mica de cereals sense gluten. Després d’unes 5 setmanes (que començarem a comptar des de que el nen ha acceptat la cullera) podràs començar a donar-li puré de verdures. En alguns casos, poc freqüents, pots notar un rebuig brutal del gust àcid de la fruita. Si és una cosa més seria que una simple mala cara (que és lo més normal), pots provar-ho amb puré de pastanaga, carabassa, patata o tomàquet. A vegades les hortalisses o verdures són més ben acceptades que les fruites. Per preparar els  purés d’aquestes hortalisses hauràs de bullir-les amb aigua i després passar-les pel minipimer amb unes dosis d’aigua progressives perquè quedin amb la consistència adequada. No hi afegeixis ni sal ni sucre. Tant la fruita com els purés de verdures poden servir-se tebis al principi, i en el cas de que estigui acostumat a biberons tebis a 35º... cosa que jo personalment no recomano.   De fet aconsello a les mares que des del inici del alletament amb biberons, els ofereixin a temperatura ambient.  Hi han estudis estadístics que demostren que a temperatura ambient es menys probable que regurgiti, vomiti o faci glopades.  Però el que es realment útil es acostumar-lo a la temperatura a la que desprès prendrà la fruita i pures, doncs si algun dia hem de donar-li fora de casa un àpat amb cullera, serà molt més fàcil i no rebutjarà el puré per que aquest es quedi fred o a temperatura ambient... 

  • Els purés de fruita
.

    Sovint les mares pregunten quines fruites son les més adequades per començar.  Ho poden ser la majoria, però preferim les clàssiques:  plàtan, poma, pera, taronja o mandarina.   Sempre preguntem a la família per al·lèrgies a fruites.   Si un dels pares te alguna al·lèrgia sempre serem més prudents al introduir les fruites que poden causar els problemes.  Recordem que les al·lèrgies , o la tendència a presentar-les més tard o més d'hora, es poden heretar en un 25-50% dels casos. 
El préssec, els maduixots o maduixes, i els cítrics, per aquest ordre, son els que amb més freqüència causen al.lergies.    Les fruites aporten principalment vitamines, minerals, sucres, fibra i aigua.   En el cas dels nens amb antecedents al·lèrgics es interessant (a part de suprimir temporalment la fruita a la que és o son al·lèrgics els pares),  preparar el puré de fruita bullit o fet al vapor.  D'aquesta manera les proteïnes es desnaturalitzen parcialment i és més difícil que provoquin sensibilitzacions.  En general recomano fer servir fruita local, això vol dir que si comprem pomes que siguin del territori, no compreu pomes de Israel si teniu a mà les de Lleida.  Els kiwis poden ser difícils de trobar originals del territori, el kiwi de Navarra te una producció molt petita i es ven casi tot localment.  Els altres productors de kiwi nacionals no els conec i si no és kiwi italià serà de Nova-Zelanda. Tenim kiwi tot l'any, el europeu de novembre a juny i el de l'altre hemisferi de juny a novembre. El kiwi es interessant pel seu contingut de fibra i el caràcter regulador de les femtes que el seu us continuat aporta.   El recomano incorporar al puré de fruites en nens amb tendència al restrenyiment.


  • Les farines de cereals.

    El mateix que  explico per les llets adaptades serveix per les farines. Totes son valides i compleixen amb els criteris que las fan aptes per la venta.  Però la qualitat i els micro-nutrients afegits varien molt d'una marca a un altre.  Haureu de reclamar-li al pediatre que us orienti. El que jo recomano es adoptar una marca d'aliments infantils  que sigui fiable,  que sigui fabricant de productes dietètics, (no merament una marca envasadora de productes que fabriquen uns tercers...) i que ofereixi garanties d'investigació, desenvolupament e innovació pròpies. No hi han més de dos o tres marques que compleixin aquest requisits.   La introducció del gluten (una proteïna que és present a tots els cereals, menys l'arròs i el blat de moro) actualment s'ha avançat respecte al que es recomanava fa tan sols un parell d'anys.  A partir del 5-6 mesos ja podem oferir petites quantitats de cereals que portin gluten, barrejats amb els que no el porten per tal de anar fent el transit d'uns als altres.  A partir dels 6-7 mesos ja hauríem de canviar definitivament als cereals complerts.  Quan seleccionem els cereals procurem que siguin enriquits amb bifidus.  L'efecte bifidus, en el cas dels cereals (que és diferent dels làctics com els yogurts, etc) el donen els fructo-oligosacàrids, també anomenats fibra bifidógena, són compostos d'origen vegetal, que afavoreixen el desenvolupament dels lactobacils i les bifidobacteris del tracte digestiu, aconseguint amb això un perfecte equilibri de la microflora bacteriana. A més aquests compostos actuen com fibra alimentària soluble i ajuden a la regulació del trànsit intestinal.