El primer trimestre

    • La cuina en el primer trimestre pinta molt poc... la veritat és que els nens haurien de perllongar la lactància materna el màxim possible i no començar amb els aliments complementaris fins als sis mesos. Això, que és l'ideal, sovint no es compleix per que l'alletament s'escurça per diferents motius...

    • La llet maternitzada o adaptada és llet de vaca modificada per fer-la més digestible i similar en nutrients bàsics a la humana, a la que s'afegeixen diferents micro-nutrients, sempre tractant d'imitar el model de la llet humana.

    • En el primer trimestre  la llet es prepara al 13% i el contingut calòric optim és de uns 65kcal/100 ml. Això vol dir que si un lactant de 2 mesos necessita 110-100 kcal/kg/dia per créixer adequadament, podem transformar això en mililitres de llet per una fàcil regla de tres.  Si 100 ml. de llet donen 65kcal, quants ml. de llet necessiten per obtenir 110 kcal?  La resposta és 170 ml.  Si substituïm les calories per mililitres de llet tindrem que el lactant necessita 170 ml de llet/kg/dia.  El que traduït a un nen mitjà de 2 mesos amb 5 kg de pes seria 850ml de llet.  Si apliquem aquesta regla als nens entendrem les diferencies de ingestió de llet entre lactants.  Si, per que als dos mesos tan normal és que un nen pesi 4,5 kg com 6kg... i la diferencia en ingesta total de llet al dia pot ser de 200 ml...  En general el millor és deixar-se portar per la demanda que el lactant fa, oferint sempre una mica menys del que hem calculat.  Si ens quedem curts no hi ha problema per que més tard o més d'hora ens ho farà veure plorant per gana, i tindrem que pujar la quantitat.  Però sempre és millor lligar-ho curt que no sobrat, els nens pugen amb més gana i més interessats pel menjar que no els que van sobrats, atapeïts i sobre-protegits.

    • Existeixen moltes marques comercials de llet infantil i totes compleixen amb els requisits mínims que estableix la EPSGAN, que és la Societat Europea de Gastroenterologia i Nutrició.  Això no vol dir que totes siguin iguales. No.  És complexe i cal invertir força temps per arribar a tenir coneixements suficients sobre el mercat de llet per aconsellar a les mares de forma fiable. Per això és freqüent que per desconeixement o falta de temps per posar-se al dia, alguns pediatres deixin a criteri de les pròpies mares, o de la farmàcia, la tria de la llet pel seu fill, al·legant que 'totes son bones' i/o 'totes van bé'.  El únic de cert que hi ha en aquest al·legat és que totes compleixen amb uns mínims per que sinó no es podrien posar a la venta.  Però també és cert que unes van millor que altres.  Encara que sigui difícil demostrar-ho sobre el terreny. Per això hauríem d'alletar dos bessons amb dues llets diferents... i això no és raonable, ni ètic.

    • Si no hi han antecedents d'al·lèrgia a la família es pot començar a donar petites quantitats de sucs de fruita amb cullereta a partir de les 8-10 setmanes de vida (tres o quatres culleretes al dia), amb la intenció, no de que prengui molt de suc sinó que s’acostumi a la cullera i al gust de fruita, des de ben petit per que ens resultarà molt més fàcil fer-ho ara que quan tingui ja 4 o 5 mesos. Si aquesta fase l’hem aconseguit amb èxit, l’inici de la cullera amb purés de fruita als 4 o 5 mesos serà molt més fàcil. El lactant no s'estranyarà del nou gust, per que ja està acostumat al gust del suc.  Cosa que no és lo normal, doncs quan s'arriba a la edat dels pures amb cullera i nomes ha conegut el gust de la llet, el primer moviment és de rebuig... i el percentatge de fracàs en introduir altre cosa que no sigui llet és molt més alt.  La introducció dels sucs, previ a les farinetes o pures dels 4 o 5 mesos, pot ser discutida pels que creuem que el sistema digestiu encara no està prou preparat per pair altre cosa que no sigui la llet, però la practica quotidiana i la tradició de fer-ho durant molts anys no demostra que els lactants tinguin cap inconvenient en pair sucs de fruita, que no tenen la complexitat de les proteïnes animals ni la dels carbohidrats dels cereals. Segurament ha sigut l'esforç per promocionar l'alletament matern el que ha fet que algunes guies alimentaries deixin de incloure la introducció de la cullera i els sucs abans dels 4 o 5 mesos. En qualsevol cas nosaltres ho recomanem per que l'èxit en la introducció de les farinetes per menjar amb cullera posteriorment és molt més elevat que si el nen no coneix l'estri 'cullera' fins que no té 4 o 5 mesos. Moment en que ja té molt més clar el que li agrada i lo li agrada, té més personalitat, i per tant és més difícil portar-li 'la contraria' o induir-lo subtilment a una cosa que no coneix... sempre hem de recordar que els sucs a aquesta edat els hem evitar en nens prematurs i els que tinguin antecedents familiars d'al·lèrgies, per evitar sensibilitzacions de forma precoç.